Rosa Cañadell

Està clar que el 27 S són unes eleccions que s'interpretaran en clau plebiscitària. Més enllà de tots els dubtes de com i què es farà després del 27S, tant si guanya una opció com una altra, hi ha quelcom que em preocupa molt, i crec que a molta gent que, com jo, porta temps lluitant per una societat més justa i més igualitària.

Em refereixo, bàsicament, a l'intent d'uns i altres de separar i enfrontar les forces polítiques i socials que es consideren d'esquerres, progressistes i radicals. I aquesta separació té un punt flac que crec és molt perillós: i és la identificació del independentisme amb l'esquerra, la millora social, la ruptura... i el no-independentisme amb la dreta, la involució, la impossibilitat de canvi...

Estan sortint articles, declaracions, discursos, tweets, etc. que assimilen a la gent i als partits d'esquerres no independentistes amb "el règim", amb Aznar, amb el PP... i acusen els seus líders d'estar "venuts" i ser una "trava, un escull, un instrument reaccionari" que fa impossible el "canvi social". I, al mateix temps es parla de la independència com a "rupturista" i com la salvació de tots els nostres mals.

CroaciaAlex Aparicio (Comitè Antiimperialista)

Hace poco más de un mes que se han cumplido 20 años de la mayor operación de limpieza étnica ejecutada durante las guerras de los Balcanes, y no estamos hablando de Srebenica, sino de la llamada Operación Tormenta, llevada a cabo por el Ejército de Croacia contra la República Serbia de Krajina. El 4 de Agosto de 1995, se desencadenó la ofensiva militar croata, ayudada por la inteligencia americana. En apenas una horas, entre 150.000 y 200.000 serbios de Croacia huyeron de una zona que sería el escenario de uno de los episodios más silenciados, de las guerras de la antigua Yugoslavia, por parte de los medios de comunicación occidentales y por la historiografía oficial occidental.

ILPSEl passat 18 de setembre va començar la marxa de les ILP catalanes, i l’endemà a la tarda va tenir lloc un acte polític al Parc de l’Estació del Nord. Perquè democràcia no és només anar a votar.

La marxa es va iniciar divendres 18 de setembre des de Mataró (columna educació), Sant Vicenç dels Horts (columna Marea bàsica), Sabadell (columna habitatge). 4 columnes simbolitzen les 3 iniciatives legislatives populars en curs a Catalunya (contra els desnonaments, per l’educació pública i renda garantida) a les que s’ha sumat la Marea blanca per la sanitat pública. En cadascuna de les columnes han marxat  més d’una cinquantena de persones, podeu veure’n algunes  fotos al nostre web.

La lluita de la Marea Pensionista ha estat present al míting de Catalunya Sí que es Pot al Prat de Llobregat, arrencant mencions des de l'escenari i fotos amb la pancarta a Alberto Garzón i Lluís Rabell.

Reivindicacions
Davant els pròxims processos electorals, la Marea Pensionista posa sobre la taula de debat dels partits polítics els drets dels i les pensionistes. L'objectiu és situar en el debat polític un tema que afecta directament a nou milions de persones i indirectament al 25% de les llars espanyoles,

Els moviments socials que fan política fora dels partits són conscients que 2015 és un any clau. Un d'aquests moviments és la Plataforma Marea Pensionista, sorgida el 2013.

Homenatge a Carme Conill
Homenatge a Carme Conill

Dissabte, 26 de setembre a les 12.30.

Amb intervencions de companyes i companys de les diverses lluites on va participar, inauguració de l’espai Carme Conill a l’Ateneu Dignitat i dinar de germanor gràcies a la contribució de la companya Maruja Ruiz.