Davant l'anunci de noves retallades del Departament d'ensenyament

El Departament d'ensenyament, amb l'excusa que el govern no ha tingut el suport de la resta de grups parlamentaris per aprovar uns nous pressupostos, ha anunciat noves retallades a l'educació.

Donat que portem anys de retallades a l'educació pública, mentre es van mantenint els concerts en els centres privats (fins i tot aquells que discriminen per raons de sexe o de classe social), assumir que no es compliran algunes de les petites millores i que, fins i tot, s'empitjoraran les condicions en els centres públics, és una qüestió molt greu.

Tota retallada a l'educació pública és un atac directe a la democràcia i a la igualtat d'oportunitats.

Perquè, com totes sabem, l'educació pública és l'única que escolaritza tot l'alumnat, sigui quina sigui la seva procedència cultural o el seu nivell econòmic. Però, en les condicions actuals, aquestes retallades són doblement greus. I això per dues raons:

perquè amb la crisi ha augmentat terriblement la desigualtat social i ha deixat a famílies i criatures en el llindar de la pobresa, i perquè, a més, les retallades en educació han anat totes a desmantellar tot allò que podia afavorir els més desafavorits.

El 2015 Quima Oliver, coordinadora d'UNICEF Comitè Catalunya, denunciava: "La pobresa segueix tenint rostre d'infant. És inacceptable que les taxes de pobresa infantil siguin deu punts superiors a les del conjunt de la societat. És una vulneració de drets evitable que exigeix prioritzar mesures i inversió per blindar els drets de la infància des de totes les administracions". Fins a 480.000 menors d'edat viuen en risc de pobresa o d'exclusió social a Catalunya. D'acord amb l'Enquesta de Condicions de Vida que elabora l'Institut Nacional d'Estadística, la taxa de pobresa i exclusió social entre els infants va augmentar fins al 32,9% el 2014, més de tres punts respecte al 2013. Aquestes dades suposen que 50.000 nens i nenes de fins a 18 anys més estan en situació de pobresa o exclusió social a Catalunya.

Un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indica que entre l'1 d'abril i el 30 de juny del 2015 es van fer 18.739 execucions hipotecàries a tot l'Estat, només 10 menys que en el mateix període del 2014. El 23% del total van tenir lloc a Catalunya, el territori amb més desnonaments.

D'alta banda, la FAPAC i moltes altres organitzacions, venen denunciant la manca de beques menjador: A Barcelona manquen 28.800 beques de menjador aquest curs. Per cobrir tots els infants i joves menors de 16 anys que viuen en famílies amb dificultats econòmiques per a arribar a final de mes calen 28.800 beques de menjador, a més de les 22.464 que s'han donat aquest curs a la ciutat.

Tot plegat indica que hi ha un nombre important d'infants i adolescents que provenen de famílies que tenen greus dificultats econòmiques i/o han estat desnonats de la seva llar.

Com incideix tot plegat en l'educació? És evident, que una infant o adolescent amb una malnutrició i/o amb una situació d'estrès provocada pels problemes econòmics de la seva família, no està en les millors condicions per fer un bon aprenentatge. Però això no vol dir pas que sigui impossible, significa només, que cal una atenció especial dins de l'escola, per aquest alumnat. És clar que l'escola, per si mateixa, no pot eliminar les desigualtats socials, però sí que hauria de compensar aquestes desigualtats. Però això només es pot fer amb una clara aposta per dotar de tots els recursos necessaris, materials i de personal, per poder donar una atenció més especial per aquells que més ho necessiten.

Però, en comptes d'això, ens trobem que en els últims anys, totes les retallades han anat bàsicament, en detriment de poder donar aquesta atenció que l'alumnat amb més dificultats, necessita, mentre l'alumnat més privilegiat ha conservat tots els seus privilegis. I això és injust i cruel.

Patim ja, des de fa molt temps, i no sembla que els nostres governants hi pensin posar remei, una doble xarxa educativa que ja, en si mateixa, segrega l'alumnat en funció de les condicions socioeconòmiques de les famílies. Centres educatius d'elit, que cobren quotes que la gran majoria de l'alumnat no pot pagar, i que, a més funcionen amb diners públics. A aquesta primera segregació, que ens porta ja a un mapa educatiu fragmentat per la classe social de l'alumnat, ara hi hem d'afegir les retallades que han repercutit directament en els centres públics on s'escolaritza l'alumnat amb més dificultats.

I no solament això, sinó que ara, la Consellera ens anuncia que no es podran tirar endavant algunes de les petites (e insuficients) mesures que ens havien retallat i que semblava que anaven a restituir: augment de plantilla, docents i personal laboral, en centres de màxima dificultat i per a l'escola inclusiva, que suposaven 540 dotacions de professorat on ara, més de 300 treballadors/es del programa seran acomiadats el 31 de juliol. Mesures per assegurar substitucions des del primer dia i des de l'1 de setembre que, si no arriben, vol dir que els centres es queden sense mestres per atendre l'alumnat quan hi ha una baixa. Dret dels majors 55 anys a la reducció de dues hores lectives i deixar de pagar la nòmina del personal substitut al juliol, són algunes de les mesures anunciades.

Tampoc es preveu la disminució de les hores lectives del professorat que, amb l'excusa de la crisi, es van augmentar. Hores, totalment necessàries per poder programar i coordinar l'acció educativa i per poder atendre adequadament l'alumnat amb més dificultats. Ni es preveu la disminució d'alumnes per aula, condició indispensable també, per atendre aquest l'alumnat. Ni augment de les beques menjador, ni la millora de les instal·lacions (barracots) que encara tenen molts centres públics. Ni, per descomptat, tampoc es preveu una baixada de les taxes universitàries, amb el que serà impossible que l'alumnat de famílies amb pocs recursos econòmics puguin cursar estudis universitaris, augmentant així la desigualtat ja existent i fent impossible la igualtat d'oportunitats.

Tot plegat, doncs, no és més que un atac directe a l'educació pública i a l'alumnat que ha sigut més castigat per l'augment de la pobresa, l'atur i la desigualtat social. Aquest és el nou país que el govern actual vol construir? Un país injust, desigual i segregat i amb un sistema educatiu que posa més recursos per aquells que més tenen i deixa sense possibilitats els que més ho necessiten?

No valen excuses, ni per la crisi, ni pel dèficit, ni pels pressupostos. Tothom sap que quan convé (com per rescatar els bancs) els diners surten. Necessitem urgentment, un augment de la despesa dedicada a l'educació (ara estem per sota de la meitat de la mitjana europea. Tot un record!) i arribar al 6% del PIB que obliga l'actual Llei d'Educació de Catalunya. Necessitem urgentment deixar de subvencionar amb diners públics a centres que només hi poden anar els privilegiats. Necessitem, urgentment, una nova direcció en polítiques educatives, que assegurin els mitjans materials i humans per fer possible que tots els infants i tots els joves tinguin les mateixes possibilitats i oportunitats educatives. No fer-ho, és hipotecar greument el futur d'aquest país.

Rosa Cañadell és professora i ex-portaveu d'USTEC·STEs actualment forma part del grup promotor de la #ilpeducacio

Fuente:  https://directa.cat/actualitat/infancia-pobresa-educacio